El camello cojito

El camello cojito, de Glòria Fuertes: un camell al portal de Betlem

El camello cojito

(Gloria Fuertes)

El camello se pinchó 
con un cardo del camino 
y el mecánico Melchor 
le dio vino. 

Baltasar 
fue a... repostar, 
más allá del quinto pino... 
e intranquilo el gran Melchor 
consultaba su "Longinos". 

-¡No llegamos, 
no llegamos 
y el Santo Parto ha venido!. 
-Son las doce y tres minutos 
y tres reyes se han perdido. 

El camello cojeando, 
más medio muerto que vivo, 
va, despeluchando su felpa 
entre los troncos de olivos. 

Acercándose a Gaspar, 
Melchor le dijo al oído: 
-¡Vaya birria de camello 
que en Oriente te han vendido!. 
A la entrada de Belén 
al camello le dio hipo. 
¡Ay qué tristeza tan grande 
en su belfo y en su tipo! 

Se iba cayendo la mirra 
a lo largo del camino, 
Baltasar lleva los cofres, 
Melchor empujaba al bicho. 

Y a las tantas ya del alba 
-ya cantaban pajarillos- 
los tres reyes se quedaron 
boquiabiertos e indecisos, 
oyendo hablar como a un Hombre 
a un Niño recién nacido. 

-No quiero oro ni incienso 
ni estos tesoros tan fríos, 
quiero al camello, le quiero, 
le quiero -repitió el Niño. 

A pie vuelven los tres reyes 
cabizbajos y afligidos, 
mientras el camello echado, 
le hace cosquillas al Niño. 

Rondalla

 L'ARANYA I EL PESSEBRE

Heu de saber que quan la Mare de Déu esperava al seu Fill, Sant Josep estava ben enfeinat ja que havien de marxar cap a Betlem per empadronar a Maria, i mentre enllestia el seu ruquet es va trobar amb una seva amiga, ni més ni menys que una aranya que des de feia temps tenia el seu cau a la fusteria. En veure l’aranyeta que en Josep era a punt de marxa, de seguida li va preguntar a on anaven, que farien, quants dies s’hi estarien.... i en veure, l’aranyeta, que havia de quedar tota sola, va demanar al bon Josep si és que li deixava anar amb ells.

—No es preocupis — deia l’aranya — jo m’amagaré dins d’aquest cistellet, no em mouré, no espantaré a ningú!

Sant Josep, davant de la insistència i de la bona amistat la va deixar anar. L’endemà mateix van començar a fer camí. El ruc carregat, Maria al seu damunt, ja que embarassada no podia fer gaires esforços, en Josep estirava del ruc i s’ajudava per caminar d’un bon bastó.

Cap el vespre van arribar a Betlem, i en no trobar cap posada, van haver d’amagar-se en un estable on jeia un bou. De seguida Maria, potser pel cansament i l’esforç de tot el camí, va començar a sentir els dolors del part. L’aranyeta va sortir sense dir res i es va enfilar al sostre; des d’allà ho va veure tot.

Als pocs moment naixia un Infant bonic com una rosa, tot ell era resplendor, la seva llum il•luminava tota l’establia, tot d’una l’Infant es va posar a tremolar, sentia fred i plorava, per una finestra sense porticó passava un aire glaçat, encara no havia arribat ningú més, l’aranyeta de seguida es va donar que tot venia d’aquella finestra, i ràpidament es va posar a teixir una espessa teranyina que com una cortina, fes de finestró i tapés aquella entrada de corrent. Sant Josep i el ruc, que ho van veure, de seguida van agrair a l’aranya la seva col•laboració i el seu bon cor.

La descripció d'animals

En el taller d'escriptura hem treballat la descripció d'animals .Aquí teniu una mostra.

VISITA A MENESTRALIA

Divendres, dia 9 de desembre,  visitàrem el mestre vidrier.

PASSAPORT DE LECTURA

Dins el  programa "Foment a la lectura" tenim moltes activitats  programades per fer  durant el curs, com visites a la Bilblioteca Municipal, activitats a la biblioteca del centre i a la biblioteca d'aula. 

Avui hem fet una visita a la Biblioteca Municipal .N'Aina i N'Angela ens ha explicat un poc el funcionament i després hem mirat i llegit llibres .

Per la Biblioteca d'aula tenim el Passaport de Lectura per enregistrar i comentar els llibres de lectura que llegim a casa.